Desde que deixo la feina em plantejo que fer amb la meva vida, sempre amb el suport incondicional de la meva estimada Sonia, la noia que omple de llum els meus dies i les meves nits.
La conclusió... vaig a viure el moment, despres de 7 incansables anys treballant a sol i asombra 12, 13, 14 hores diaries, stress, putades, mals tragos, decideixo descansar.... plantejarme la vida, disfrutar el moment, començo a cobrar l'atur, i a buscar-me la vida com a freelance, cosa que no em va gens malament, segueixo treballant pero al meu ritme, dormint mes, descansant, dinant a casa tranquila....

Son uns mesos de preguntes, em pregunto moltes coses com.. treballo en alló que m'agrada? podria probar de canviar de profesió? sabré fer algo més? trobaré feina quan la necesiti?..
Son uns mesos de conclusions .... tinc 30 anys i no he fet res de bó a la vida, no seré mai ningú, moltes conclusions que a día de avui trobo absurdes, pero que el meu estat de ànims em portava a pensar.

Començo a treballar de manera autónoma amb un àmic que m'ha ajudat molt en el àmbit laboral, a pensar en mi i a plantejarme que fare... aviat tindria una grata sorpresa...... [continuarà en el seguent post]