Yo creo que la sociedad deberia tomarse las cosas con calma, que significa ahora que todo fumador es un leproso? nos miran mal por la calle cuando te enciendes un cigarro, creo que la gente no fumadora esta llevando a limites exagerados el tema, ahora se creen superiores, se creen afortunados y con derecho a mirarte mal cuando fumar... que narices... yo veo bien que se prohiba fumar en espacios cerrados y en el trabajo, pero no veo bien el trato marginativo que se nos esta dando....
He estat molt de temps sense escriure, massa feina, bueno ara he tornat, la continuació de la historia ja la explicaré en un altre moment... Hem començat l'any de una manera bastant dolenta, com la vida et posa paranys i com les persones som capaces de solventar-los.... el meu pare ha sigut operat de urgència el dissabte, unes hores més, haguesin sigut mortals per ell, tot s'ha possat al revès, el meu pare operat a punt de morir, la meva avia ingresada i postrada en un llit, tot plegat un desatre, hem solucionat el tema com hem pogut, ara la meva avia esta a una residència on la poden atendre com ella necesita, el meu pare en postoperatori i espero que a partir d'aqui tot vagi millorant.... he tocat fons i diuen que després de una caiguda ve l'aixecada, aixi que sol desitjo aixó....
N
Desde que deixo la feina em plantejo que fer amb la meva vida, sempre amb el suport incondicional de la meva estimada Sonia, la noia que omple de llum els meus dies i les meves nits.
La conclusió... vaig a viure el moment, despres de 7 incansables anys treballant a sol i asombra 12, 13, 14 hores diaries, stress, putades, mals tragos, decideixo descansar.... plantejarme la vida, disfrutar el moment, començo a cobrar l'atur, i a buscar-me la vida com a freelance, cosa que no em va gens malament, segueixo treballant pero al meu ritme, dormint mes, descansant, dinant a casa tranquila....
Son uns mesos de preguntes, em pregunto moltes coses com.. treballo en alló que m'agrada? podria probar de canviar de profesió? sabré fer algo més? trobaré feina quan la necesiti?..
Son uns mesos de conclusions .... tinc 30 anys i no he fet res de bó a la vida, no seré mai ningú, moltes conclusions que a día de avui trobo absurdes, pero que el meu estat de ànims em portava a pensar.
Començo a treballar de manera autónoma amb un àmic que m'ha ajudat molt en el àmbit laboral, a pensar en mi i a plantejarme que fare... aviat tindria una grata sorpresa...... [continuarà en el seguent post]
Em remonto al gener del 2005.... Després de uns mesos caòtics en els que el meu concepte de amistat a la feina va canviar per complert, uns mesos plens de decepcions, on veus que una persona que ha sigut la teva companya, confident i amiga dintre de una feina canvia, es converteix en la teva major enemiga, en una persona traidora, sense substància, on tot el entorn es converteix en mentira, on mes rera mes la cosa empitjora, tot degut al seu nou amor, a un amor per diners, un amor interesat, un amor que la pot treure del món de miséria i humiltat en el que vivía, aquest amor, el nostre jefe, la treu de tot alló del que ella fugia, aquells mesos que recordo amb amargura, que recordo com mesos en els que no tenia ganes de anar a treballar, mesos en els que no entenia res, no entenia com algú podia canviar tant i no era el fet sino la forma el que més em va doldre.
Allò va esdevenir un final que ja preveìa, el final, després de 1 mes sense dirigirnos la paraula jo decideixo deixar la feina, sòc una persona molt humana, dono molta importància a les relacions personals i una relació personal va aconseguir allò que un jefe cabrón...perdó per la expresió... o una feina estressant no va aconseguir.
Es on em començo a plantejar, quina importància tenen les amistats a la feina? et pots implicar emocionalment amb companys de feina? es cert aquell carinyo que et donen durant 9 hores al día? es cert el que vius a dintre de la feina? En aquells moments realment vaig pensar que no, que la gent era falsa, interesada, mala persona, "trepas", que la feina era la feina i els companys eren companys.
Company: Persona que comparteix amb una altra la estada a algún lloc, els estudis, una feina o la pràctica de un sport.
Amic: Persona que manté una relació d'amistad amb algú altre o algunes altres persones.
Aquesta va ser la meva conclusió fins aquell día, no se si algun día tornaré a pensar com abans de la experiència, pero sincerament espero que si pq voldrà dir que torno a confiar en la gent.
